A01

Descripción e historia de la villa de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros días

José Antonio Garí y Siumell

Edició facsímil

Pròleg: Francesc X. Puig i Rovira

El contingut del llibre respon bé al títol que porta: "descripción e historia". Es descriuen diversos fets del passat relacionats amb la fundació dels nuclis urbans de la Geltrú, de Cubelles i de la Vila-nova, sobrtetot d'aquesta última, amb els successius documents i concessió de drets jurídics que donaresn lloc a l'evolució del que avui és la nostra ciutat. Els primers fets documentats són del segle xii. S'analitza la dependència jurídica dels feudals i de la corona, i l'evolució del govern municipal, fins a la separació de Cubelles, i un cop aconseguida aquesta. Destacaria la formació i l'evolució dels diversos recintes urbans fins al moment de l'edició del llibre, dels quals s'acompanyen plànols dibuixats pel mateix Garí; en l'últim d'aquests plànols podem formar-nos una clara idea de com era la Vilanova a la qual es dirigia el llibre, que el 1860 tenia 12.227 habitants. Tot això ocuipa des del principi fins la pàgina 65. Hi ha uns capítols dedicats a la descripció de la realitat física de la vila en diversos moments, però sobretot quen s'ecriu el llibre, que ocupa vint pàgines. Habitualment, l'autor fa descripcions objectives, sense manifestar la seva opinió ni els seus sentiments, i sense emprar adjectius que puguin representar qualificatius elogiosos. Després dedica una gran part, cent pàgines, a la descripció dels temples parroquials, dels convents, de les ermites, les confraries, congregacions i organitzacions de pietat, les festes religioses, etc. Als últims capítols hi ha una informació de fets i aspectes diversos. Però, en canvi, n0o tracta dels fets polítics del segle xix, com les guerres carlines o l'exclaustració. Els apèndixs, els dedica, quasi en forma de crònica, a fets coetanis del moment que es va acabar la publicació, ja dins l'any 1861, com l'establiment del jutjat de primera instància i la inauguració de les aigües potables. (De la Presentació, de F. X. Puig Rovira)

Josep Antoni Garí i Siumell va nèixer a Vilanova el 19 de gener de 1812, a la plaça de Cap de Creu. Va rebre a Vilanova el primer ensenyament i nocions. Va rebre a Vilanova el primer ensenyament i nocions de llatí. A l'abril de 1819, quan tenia disset anys, va ingressar al convent de la "real y militar orden de la Merced" de Barcelona, i va rebre l'hàbit de l'orde. L'any següent va ser enviat al convent de Tarragona, per cursar estudis de Filosofia i de Teologia. L'any 1843 va fer una estada d'unes quantes setmanes a Terra Santa, que ha estat qualificada com d'estudi i devoció". Al llarg de la vida, Garí va escriure i publicar diverses obres, en el marv de l'orde mercedari, i destinades especialment per a ús dels seus membres. El 1868 va ser cridat a Roma pel Mestre General de l'orde, essent nomenat adjunt seu i a la vegada secretari general de l'orde. Allà va ser mestre de novicis. Més tard va ser procurador dels mercedaris descalços de Sicília. El 5 de desembre de 1869 va ser nomenat procurador general de l'orde a la Cúria Romana. Sembla que el 1876 retornà de finitivament a Barcelona. El 1884, en retablir-se la província mercedària de l'antiga Corona d'Aragó, Garí fou nomenat el primer provincial, càrrec que va ocupar fins la mort, ocorreguda a Barcelona, el 22 de febrer de 1895, al carrer de l'Ave-Maria.