E02

L'any passat a Vallldordis

Albert Mallofré

Albert Mallofré és periodista, de tota la vida. Es va iniciar com a columnista en premsa local i del 1951 endavant va ser corresponsal de publicacions madrilenyes. El 1953 va entrar al setmanari Vida Deportiva, on va romandre fins a la seva desaparició. El 1959 vaingressar a la revista Destino com a col·laborador fia, fins que la publicació va desaparèixer. Des de 1964, a La Vanguardia, fins que es va retirar, al cap de trenta anys, per continuar com a freelance.

Ha intervingut a la ràdio (Radio Juventud, Radio Nacional, Radio Peninsular, Radio Barcelona, Ràdio-4, Catalunya Ràdio i Catalunya Música) i ha col·laborat a la televisió (TV1, TV2 i TV3).

Durant la seva trajectòria ha acreditat una predisposició natural per saber trobar l'arrel de la qüestió i per saber explicar-la d'una manera directa i planera, sense embuts però també sense tractaments partidistes ni esbiaixats.

Ara, Albert Mallofré es destapa com a narrador, mostrant-nos una radiografia mordaç d'un tros d'humanitat molt viva, molt palpitant i molt nostra, detectada a l'entorn del seu observatori figurat de Valldordis. Punxa, però no fa sang, i els seus traus sobre la crosta de la nostra societat ens permeten atènyer situacions, actituds i circumstàncies de la convivència actual, que sens dubte ens són prou conegudes.

De tot plegat, Mallofré no rpova de fer-ne una disecció asèptica. ni pretén tampoc prendre partit a priori, sinó que ho exposa amb un esperit tendre i participatiu, però alhora punyent i un punt sarcàstic, perquè cada lector hi digui la seva. Llegiu, llegiu, ja ens ho direu.

Vet aquí una història amb molts "monis· i un "test" constant. "Monis" ­és a dir, dimonis sense dedicació­ que saltironen tot a l'entorn de la faula, per donar vida a un "test", humil i discret, del batec col·lectiu en una petita comunitat de la comarca. Tots plegats, els "monis" i el "test" que se'n desprèn, traspuen una transcripció testimonial, recollida a peu pla i dita amb llenguatge periodístic i planer ­no gens literari­ perquè tots els esdeveniments que s'hi conten són fruit d'una realitat palpitant, viscuda amb tota rigorosa autenticitat de la fantasia que els ha creat.

En el bloc, s'hi han apuntat fets aproximadament reals, però els personatgesd són ficticis i també ho són les situacions en què es troben i els toponímics que s'hi mencionen. Com diuen a les pel·lícules, qualsevol coincidència amb la realitat és purament casual. Intencionada, però casual.