E03

eren rossos?

Ton Creus

Ton Creus Virgili ( Sabadell 1944) és mestre d'escola i llicenciat en història. La seva passió per la literatura va començar al Sabadell dels anys cinquantes amb El Guerrero del Antifaz, Azañas Bélicas i Roberto Alcázar y Pedrín; però sobretot amb Verne i Salgari, llegits en les nits fredes dels penellons. Abans d'adormir-se somiava aventures.

Al París de 1961, influït pels moviments de l'època (que no entenia massa), començà la seva minsa producció: una cinquantena de folis escrits a mà, que juntament amb uns quants més, escrits posteriorment, anaren a parar als magatzems del Tribunal de Orden Público i encara hi deuen ser (els va reclamar sense èxit). Perdre tota la seva producció literària als vint-i-cinc anys, el va abocar al silenci. Silenci que no va trencar fins als anys setantes amb uns contes infantils. Escrivia poesies per als amics.

Aquesta és la primera novel·la que publica. Una història de lladres i serenos, homes en crisi, dones espavilades, trafiques culturalitzats i gots de Jack Daniels per oblidar allò que ja no es recorda degut a l'edat. Els carrers estrets de Sabadell o les platges de Formentera envolten una trama de xorissets, aprenents de iupi, espies del Cesid o agents d'Intxaurrondo... I embolica que fa fort. I a la fi, eren o no eren rossos?

Seré un aturat de luxe, amb peles o dòlars al banc que declararé a hisenda en la seva totalitat i puntualment, com he fet sempre. Ja veurem quant en quedarà, i ja veurem qui em lloga als meus quaranta-vuit anys llargs. Especialista en mercat turístic. Potser podria muntar un xiringuito en una platja oblidada del Mediterrani. Sap idiomes i informàtica? Sí, només sé això. Jo què sé, el que sé...

A la cantonada de Còrsega amb Balmes, en el quiosc, vaig comprar el diari. No recordo què hi havia a la primera pàgina de "El País" aquell inesperat, curiós, estrany dia de juny de 1995 on la meva vida canviava tant com mai no hagués pogut suposar...

No sabia encara, en aquella nit de juny, que posava les bases del meu desgraciat futur immediat. Si el viure es pogués mirar enrere i rectificar, una mica, potser aquella nit hagués decidit anar a Formentera, sol, aigua, quietud. L'endemà mateix. O potser no...