|
|
  |
|
|
||||||||||||
 |
|
|
|
|
||||||||||
|
E10 Edició i pròleg a cura de Josep Camps i Arbòs Xuriguera i Parramona; Ramon (Menàrguens, Noguera 1901 – Brageirac, Perigord 1966). Novel·lista, assagista i traductor. Entre 1926 i 1928 dirigí la revista “Lleida”. El 1928 es traslladà a París on fou corresponsal de “ La Publicitat” i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen (1930). El 1930 retornà a Lleida com a director del diari “ La Jornada”. El 1931 s’establí a Barcelona i col·laborà, sobretot, a “Mirador”, “ La Rambla ” i “L’Horitzó”. Publicà, seguint el model psicològic, les novel·les Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938) i els contes Espills dormits (1932); els assaigs polítics Casanovas (1933) i La repressió contra els obrers a Catalunya (1937); literaris, L’aportació de l’occident català a l’obra de la Renaixença (1936); i artístics, Goya, pintor del poble (1937); també traduí Els infants terribles (1934) de Jean Cocteau i Masako (1935) de Kikou Iamata. S’exilià a França el 1938 on prengué part en el restabliment de les Edicions Proa a Perpinyà (1949), en l’organització dels Jocs Florals del Centenari (1959) i del Patronat de Cultura Catalana Popular (1960), realitzà les emissions radiofòniques “París. Fogar de cultura” (1958-1964) i presidí la delegació d’Òmnium Cultural (1964). Participà a “La Nostra Revista”, “Pont Blau” i “Vida Nova”, entre d’altres, i publicà les traduccions Madame Bovary (1965) de Gustave Flaubert, La nàusea (1966) de Jean-Paul Sartre i Una mort molt dolça (1966) de Simone de Beuavoir, i l’assaig La idea de l’home en la novel·la francesa (1961). Pòstumament,s’edità Jacint Verdaguer. L’home i l’obra (1971). Resten inèdites les novel·les Els Astruc (1941) i Tres nits (1944), diversos assaigs de tema artístic i literari, i la traducció El gran Meaulnes (1944) d’Alain Fournier.
Hilde és una dona jove, dotada d'un alt tarannà romàntic, d'una exquisida espiritualitat decadent, i que desitja evadir-se del món en què viu.Una figura femenina dotada d'una sensibilitat malaltissa que, alhora, es considera superior, intel·lectualment, a la resta de persones que l'envolten. En canvi, el seu antagonista és un home indecís, recelós,sense voluntat, amb una vida desordenada que el menarà a l'escepticisme inal en veure claudicar el seu somni de joventut: arribar a consagrar-se com a escriptor
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|||
