|
|
  |
|
|
||||||||||||
 |
|
|
|
|
||||||||||
|
E11 Edició i pròleg a cura de Josep Camps i Arbòs Xuriguera i Parramona; Ramon (Menàrguens, Noguera 1901 – Brageirac, Perigord 1966). Novel·lista, assagista i traductor. Entre 1926 i 1928 dirigí la revista “Lleida”. El 1928 es traslladà a París on fou corresponsal de “ La Publicitat” i redactà l’obra biogràfica Els exiliats acusen (1930). El 1930 retornà a Lleida com a director del diari “ La Jornada”. El 1931 s’establí a Barcelona i col·laborà, sobretot, a “Mirador”, “ La Rambla ” i “L’Horitzó”. Publicà, seguint el model psicològic, les novel·les Volves grises (1932), Desordre (1936) i Destins (1938) i els contes Espills dormits (1932); els assaigs polítics Casanovas (1933) i La repressió contra els obrers a Catalunya (1937); literaris, L’aportació de l’occident català a l’obra de la Renaixença (1936); i artístics, Goya, pintor del poble (1937); també traduí Els infants terribles (1934) de Jean Cocteau i Masako (1935) de Kikou Iamata. S’exilià a França el 1938 on prengué part en el restabliment de les Edicions Proa a Perpinyà (1949), en l’organització dels Jocs Florals del Centenari (1959) i del Patronat de Cultura Catalana Popular (1960), realitzà les emissions radiofòniques “París. Fogar de cultura” (1958-1964) i presidí la delegació d’Òmnium Cultural (1964). Participà a “La Nostra Revista”, “Pont Blau” i “Vida Nova”, entre d’altres, i publicà les traduccions Madame Bovary (1965) de Gustave Flaubert, La nàusea (1966) de Jean-Paul Sartre i Una mort molt dolça (1966) de Simone de Beuavoir, i l’assaig La idea de l’home en la novel·la francesa (1961). Pòstumament,s’edità Jacint Verdaguer. L’home i l’obra (1971). Resten inèdites les novel·les Els Astruc (1941) i Tres nits (1944), diversos assaigs de tema artístic i literari, i la traducció El gran Meaulnes (1944) d’Alain Fournier.
Margarit té com a punt departida una anècdota real – a les darreries de 1930 hi havia a la presó provincial de Lleida un detingut que complia una llarga condemna per homicidi -, reconstruïda amb “una mica per la fantasia”, i que li havia estat explicada per un exprofessor, que no és altre que el seu germà Pau, tràgicament mort l’octubre de 1938, amb 25 anys, víctima d’odis polítics. Estructurada en nou capítols, la novel·la narra la història de Margarit, un pastor de les muntanyes pirinenques que mata l’amo perquè s’havia venut les terres i el ramat i, amb posterioritat, l’havia volgut treure de casa.
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|||
