|
|
  |
|
|
||||||||||||
 |
|
|
|
|
||||||||||
|
E11 Edició i pròleg a cura de Josep Camps i Arbòs Joan Baptista Xuriguera (Menàrguens, 1908 - Barcelona, 1987) que, si no fos, per l'útil manual, Els verbs catalans conjugats (1972), de ben segur que la seva obra hauria quedat relegada a l'oblit, malgrat que la seva producció abraça altres àmbits a més de la lingüística i de la narrativa com la poesia: Indíbil i Mandoni (1957), El cor vermell (1958) o El silenci rebel (1976); el teatre: Don Joan (1961), La reina Margarida (1966) o Lucrècia (1980); la divulgació històrica: Aníbal a Catalunya (1963), Els comtes d'Urgell i la ciutat de Balaguer (1971), o Grans errors de la història de Catalunya (1985); l'assaig literari: Diccionari de poemes (1970); o la memorialística: Diari del primer any d'exili (1981) i Els núvols de l'Empordà (1984). Una trajectòria que consta de més de seixanta llibres publicats dels quals, com es pot deduir, hem esmentat solament una petita mostra i un bon grapat d'inèdits. Tampoc podem deixar de banda les nombroses col·laboracions de Xuriguera a diaris i revistes: entre d'altres capçaleres val la pena citar les de Lleida, El País, La Jornada, Art, Quaderns de l'exili, Pont Blau, Xaloc o Tele-Estel. Una tasca ingent com la del seu germà Ramon (Menàrguens, 1908 - Bergerac, 1966) que, en primer lloc, ens permet reconstruir la imatge d'un escriptor atent a la modernitat i, segonament, basteix de riquesa cultural un país.
Margarit té com a punt departida una anècdota real – a les darreries de 1930 hi havia a la presó provincial de Lleida un detingut que complia una llarga condemna per homicidi -, reconstruïda amb “una mica per la fantasia”, i que li havia estat explicada per un exprofessor, que no és altre que el seu germà Pau, tràgicament mort l’octubre de 1938, amb 25 anys, víctima d’odis polítics. Estructurada en nou capítols, la novel·la narra la història de Margarit, un pastor de les muntanyes pirinenques que mata l’amo perquè s’havia venut les terres i el ramat i, amb posterioritat, l’havia volgut treure de casa.
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
|||
