F02

Imatges de la pau "honrosa"
(1939-1942)

Albert Virella i Bloda

Albert Virella i Bloda (Vilanova i la Geltrú, 1915-2000) va saber conjuminar la seva dedicació professional com a directiu d'una empresa cimentera amb una fructífera passió per l'estudi de diversos aspectes de la història i la cultura local i comarcal.

De formació originalment tècnica (va ser enginyer tècnic en les especialitats de mecànica, electricitat i química), format a l'Escola Industrial de Vilanova i a la mateixa institució de Terrassa, el seu interés per les qüestions històriques, afegit a les seves inquietuds cíviques i polítiques el van dur, des de ben jove, a implicar-se en els debats culturals i polítics del seu temps. Així ho testimonien les seves col·laboracions a la revista Democràcia, òrgan local vilanoví d'Esquerra Republicana de Catalunya, i, entre altres, una sorprenentment aguda i madura reflexió sobre els fets d'octubre de 1934, escrit al fil dels esdeveniments, quan l'autor tenia 20 anys, recentment publicat (La revolució d'octubre. Visions d'un espectador, IEP, 2001).

La sublevació feixista de 1936 i la subsegüent Guerra Civil van estroncar-li molts projectes i Virella va dur fins al límit el seu compromís polític, ideològic i humà. Incorporat des del començament a l'exèrcit republicà, adquirí el grau de tinent d'Artilleria a l'Escola Popular de Guerra i va combatre a diversos fronts.

El final de la guerra, amb la derrota de la República, no va significar per a ell ­com tampoc no ho va ser per a la majoria d'antifeixistes­ el final d'una època dramàtica de sofriments i perills. Reincorporat a la vida civil, familiar i laboral, aviat va ser detingut, processat, jutjat, condemnat i empresonat a diversos establiments penitenciaris.

La Junta de Defensa Nacional dirigida per Casado havia promés als combatents republicans que negociaria una "pau honrosa" amb l'exèrcit franquista. Les imatges que la mirada de Virella trasllada als seus quaderns de notes desmunten dramàticament la fal·làcia franquista: la pau no és tal i sí, en canvi, una persecució cruel i indiscriminada dels considerats enemics; i l'honor, malauradament, no apareix per enlloc, i sí els instints més inhumans i vexatoris.

La personalitat lluitadora, positiva i analítica de Virella es va imposar, però, al seguit d'humiliacions i revenges miserables que van caracteritzar aquell període. I d'aquesta actitud són fruit aquestes Imatges, que l'autor no preveia publicar, i que representen una admirable descripció i anàlisi de la parcel·la de sordidesa que els esdeveniments el van fer viure: des del comportament d'alguns covilatans, vells coneguts i quasi-companys ideològics d'abans de la guerra, reconvertits en esforçats repressors franquistes, fins a la situació a les presons barcelonines del moment (Sant Elies, Model, i altres), amb el seu seguici de misèria ­material i humana­ il·lustrat amb commovedors retrats de persones i situacions. Això, no obstant, no fa que Virella sigui autocomplaent; una permanent actitud autocrítica el fa assenyalar les contradiccions i errors que, amb encert, adverteix en el cantó republicà. Tot, però, misèria i grandesa, és contemplat amb mirada comprensiva i humana, no exempta, molt sovint, d'ironia.