Algunes notes sobre 'Incitació a la vitalitat'

Sixte Moral

Voldria agrair la gentilesa que ha tingut l'editorial el Cep i la Nansa en encarregar-me la presentació del llibre del Sr. Joan Alemany. Per a mi el fet de poder dir-ne quatre coses, de fer-ne quatre notes per a la seva lectura i també sobre el seu autor esdevé un plaer, un honor i un privilegi.

El records més personals que tinc del Sr. Alemany se situen en la botiga de la rambla Principal per qüestions de veïnatge, botiga que va desaparèixer en arribar a la nostra ciutat els precursors dels grans magatzems d' estil arquitectònic més aviat sòrdid tot i que van representar una autentica revolució en el seu moment pels hàbits i per les compres de molts vilanovins i vilanovines. Més tard quan vaig incorporar-me a la vida política amb representació pública i com a responsable de cultura durant vuit anys d' aquest ajuntament vaig lligar una més estreta relació amb el Sr. Alemany. Recordo, ara, que ben poc després d'haver assumit aquesta responsabilitat, en el moment en que tot eren demandes de mil i una cosa vaig rebre un missatge del Sr. Alemany tot dient-me que li plauria que tinguéssim un contacte. Vaig anar a la seva botiga llavors al carrer dels Caputxins, i em va sorprendre dient-me senzillament que es posava a la meva disposició per allò que considerés útil per a la ciutat; que la seva especialitat, que la seva dèria era la música i en aquest camp podia comptar amb ell per a qualsevol tipus de feina, comentari, opinió etc. Em va sorprendre doblement. En primer lloc pel gest, gairebé inusual d'oferir col·laboració de manera desinteressada i en segon lloc per la senzillesa i bonhomia amb que ho proposava. Vaig recollir la paraula i li demanàrem opinions i presentacions en els projectes vinculats a la música clàssica de la nostra ciutat: Estiu Musical Internacional, concerts, el naixement de l'Orquestra de Cambra del Garraf i fins i tot publicarem un compendi biogràfic del mestre Toldrà fruit del seu treball d'investigació. Una publicació modesta però que tingué en aquells moments força importància i reconeixement. Així és bo celebrar aquesta actitud despresa i magnànima de l' autor que segur que sempre ha tingut quan la causa s'ho ha valgut i ha estat entre les seves predileccions i possibilitats.

Tinc la completa convicció que el Sr. Joan Alemany pertany a una generació que va viure una doble tragèdia. L'ensorrament de tot un sistema de vida en tots els àmbits, culturals, socials, polítics i viure la tragèdia de la manera més inhumana i cruel: una guerra civil o - potser n'hauríem, de dir incivil? - fratricida que acaba amb moltes vides i sobretot il·lusions i aspiracions dels joves d'aquell moment. Però després d'acabar amb aquest desastre tingueren una nova tragèdia, més íntima, més personal i alhora col·lectiva, la tragèdia de veure que tot allò que havia respirat a "normalitat" esdevenia perseguit, silenciat i destruït. La nostra ciutat com tot el país fou condemnat a un silenci carregat d'impotència, a viure en un desert carregat i ple de perdedors d'una causa justa i dominats per una cultura uniformitzant. El mateix autor ho descriu de manera dramàtica: "No es feia res perquè no hi havia res... Era una Vilanova fosca, silenciosa, els llocs on m'havia format estaven tancats". Així començava una llarga i penosa marxa cap a reinventar allò que havia desaparegut amb les contradiccions pròpies de qui com el Sr. Alemany tenien profundes conviccions democràtiques i havien de contemporitzar amb les autoritats del moment per poder iniciar algunes activitats, que si voleu eren petites com tertúlies mig d'amagat, audicions familiars, però vistes amb la distancia temporal va ésser d'una importància cabdal per la recuperació posterior de la cultura a la nostra ciutat. Tot això fet amb una carrega extraordinària de civisme i d'esperança en que vindrien temps millors com crec que així ha estat.

En Joan Alemany des de sempre vinculat a la música, primer com a estudiant i des de sempre com a estudiós, apassionat per la interpretació ha estat vinculat a aquest art d'ençà 50 anys, bàsicament dedicat a la seva vocació de crític musical, a la investigació de la historia de la música. Comença a escriure a la "Defensa" - un dels grans periòdics de la nostra història de la premsa - l ' any 1931 per seguir al "Diario de Villanueva" i a moltes de les publicacions de caire cultural que han sortit a la nostra ciutat fins el dia d'avui. Ha seguit mantenint la plana de crítica musical al Diari de Vilanova - ja anomenat així -. Però d'una persona amb la extraordinària sensibilitat per emocionar-se o exaltar-se davant la música o la interpretació segur que altres textos sorgien de la seva ploma i així cal agrair i fer notori l'encert de L'HORA DEL GARRAF de publicar notes i articles fruit del record i de l'experiència vital de l'autor. En ells hi descobrim un autor reflexiu, crític quan convé però sempre guiat per la subtilesa i el saber fer i saber estar de qui sap que en ocasions tractar temes que, encara que siguin de record, poden encara ferir sensibilitats, mai una paraula ni una ratlla fora de to.

Molts dels articles que hem anat llegit a les planes de L'HORADEL GARRAF, s' apleguen ara en aquest extraordinari volum que porta per títol Incitació a la vitalitat, títol que ja de per sí mereix un comentari ja que és autènticament paradigmàtic de la figura de l'autor. Poques vegades es poden identificar l'autor i el títol del llibre de manera més apropiada. Per una banda. Que no ha estat sinó incitació tota la vida de l' autor recol1ida en aquestes memòries? Que era sinó aquells primers intents de ressorgir de la cultura a la ciutat? Sinó un exercici d'incitar a les noves generacions a fer el relleu en el camp de la cultura i de l'estimació per la ciutat i que en podem dir de la vitalitat de l'autor que avui ens presenta en forma de llibre la seva aventura vital, el seu discórrer, discret però carregat d'il·lusions i fermeses. Encara, ara, quan el veus amb aquesta senzi1lesa innata et preguntes que ens traurà d'aquesta "maleta" que porta a les mans, el darrer article, un projecte al voltant de la música. Calen incitadors a la vitalitat perquè ells o elles són i seran els que deixaran petjada en aquest difícil i a vegades inhumà món de les arts i la cultura.

Un llibre s'escriu per ésser llegit. Aquest també. Jo els recomano que es faci des de la perspectiva de que l'autor ha contribuït a rememorar anys difícils, tristos però carregats d'esperança. Nosaltres som fruit d'aquesta esperança, ens volem reclamar hereus de les generacions que havien d'inventar el seu futur, d'incitar a la vitalitat cultural, social, política, per poder, segurament, sentir-se alliberats de tantes malastrugances que els havien acompanyat i per posar els fonaments de la llibertat que avui tenim, de la cultura que hem anat fent, de la riquesa col·lectiva que hem anat creant i acumulant.

(1) Publicat a l'Hora del Garraf - Opinió el 3-11-2000.

Incitació a la vitalitat