A can Caius falta gent!
Presentació de «La Cram» a Altafulla

Francesc de P. Mestres

El dissabte 19 de febrer del 2000, abans del migdia, sota un sol de primavera anticipada, sense cap núvol, com estava previst, una trentena d'expedicionaris sortia de Vilanova i la Geltrú, travessava el Foix, i no s'aturava fins arran de la riba del Gaià. Convocats per l'editorial El Cep i la Nansa, no es tractava de devots del calçot: els garrafins anaven al Tarragonès a conèixer la terra i la mar des d'on van arribar fins a Adarró la Cram i en Marc, protagonistes de L'única mort, la novel·la d'A. Munné-Jordà que ha inaugurat la col·lecció de narrativa «La Cram» de l'editorial vilanovina, i que es tractava de presentar a Altafulla.

A dos quarts d'una l'expedició es concentrava al vestíbul del Centre d'interpretació dels Munts, la impressionant vil·la romana excavada arran de la platja d'Altafulla, on tots van ser molt ben atesos pel senyor Simó. S'hi van ajuntar expedicionaris vinguts de més lluny, de Barcelona o d'Anglès, tots cridats per la convocatòria del Cep i la Nansa. Després de la presentació de la jornada, a càrrec de l'editor Francesc de P. Mestres, va començar la visita, guiats pel professor Francesc Tarrats, arqueòleg, director del Museu nacional d'arqueologia de Tarragona. Dins el centre d'interpretació, una moderna instal·lació didàctica que permet entendre l'abast del jaciment, el professor Tarrats va situar els visitants davant la història i l'àmbit, les etapes dels treballs i la importància de les troballes de la vil·la que tot seguit van visitar. Entre garrofers i oliveres, els expedicionaris, sàviament guiats, van poder trepitjar els mateixos mosaics per on circulaven Caius Valerius Avitus i la seva esposa Faustina al temps de l'esplendor de la vil·la, fa dos mil anys, van veure la decoració de les parets de les cambres, amb els colors originals, i van contemplar els testimoniatges de la vida a la casa i de la destrucció pel foc i el pas del temps. Des del punt més alt dels Munts, també van poder veure la mar davant Altafulla, on segles abans de l'arribada de Caius Valerius es va ensorrar l'illa de la Cram, segons la novel·la que es presentava. Potser can Caius es va edificar, al segle primer de la nostra era, damunt el turó des d'on la tribu d'en Marc va assistir al cataclisme, va conjecturar algú. «Quot homines tot sententiae», va contestar un altre, per dir a la manera de mestre Caius que «tants caps, tants barrets».

Amarats de classicisme llatí, va arribar l'hora de dinar, al restaurant Els Pescadors, a la platja altafullenca. Un aperitiu amb gambes i cargols punxencs de la costa del tarragonès i formatge de vaques descendents del ramat que va acompanyar Pasífae va donar pas a un plat de sípia amb patates, adequat als espais de mar i muntanya que evoquen la nansa i el cep del lema de l'editorial. Acabat el tec, va delectar els comensals sota la teulada un violinista grec, Akasum Trugoi, que guardava una retirada amb el músic vilanoví Jordi Macaya i que va poder ser entrevistat gràcies als bons oficis de l'erudit professor de grec clàssic Joan Callejon. Després, l'autor de L'única mort, Antoni Munné-Jordà, en un discurs d'agraïment als amfitrions altafullencs, i recolzant en l'autoritat del pare Garí, Josep Coroleu, Albert Virella i Teodor Creus, un dels autors de Los misterios de Villanueva, va reivindicar l'arrel vilanovina de la tradició interrompuda del clau al crani, evocada a la novel·la, com a antecedent de l'imperdible al llavi dels punkies, del piercing al melic i de les tatxes al front del heavy Vivien de la sèrie «Els joves».

A les sis tothom païa a l'ajuntament d'Altafulla, a la plaça del Pou. El regidor comissionat per a les excavacions dels Munts, Josep M. Gené, va iniciar l'explicació de l'antiga estructura de la vila, la muralla de la qual travessava l'edifici consistorial actual. A continuació, Fonxo Blanc, regidor de Cultura, va guiar l'expedició per la vila closa, el recinte antic altafullenc, va mostrar els antics portals, les cases nobles i edificis recents amb elements a la manera dels d'abans, i va donar detallades explicacions davant determinades llindes, escales i finestres, sobre la vida antiga i les fetes actuals d'altafullencs il·lustres o no, i va ampliar la informació etimològica que la novel·la dóna sobre l'origen del topònim Altafulla.

A les set, a boca de fosc, l'expedició de forasters i amfitrions, juntament amb el públic altafullenc, tots es van aplegar al Forn del Senyor per oficiar la presentació de la col·lecció i la novel·la. Va obrir l'acte Carles Ill, que, acompanyat pels músics Isabel Pla, Sebastià Serra i Jordi Macaya, va prestar la veu a en Marc llegint fragments de l'obra entre les il·lustracions musicals i va cantar la darrera estrofa de la cançó de la Cram. amb música de Víctor Valls. A continuació, Joan Carnicer, escriptor i poeta, després d'excusar l'assistència i lamentar l'absència de Xavier Garcia, artífex juntament amb ell mateix de la presentació de la novel·la i la col·lecció a Altafulla, va glossar l'obra amb una profunda i detallada anàlisi, producte d'una acurada lectura. Després de les paraules d'agraïment de l'autor, A.Munné-Jordà, que va manifestar que era la primera vegada que anava a Altafulla i que hi havia situat tant l'inici de L'única mort com escenes de l'anterior La paciència del mar per la suggestió del lloc, l'editor, Francesc de P. Mestres, amb una lectura d'un fragment de la novel·la, que relaciona la Cram i la lluna, va introduir la participació de Pau Riba. El cantant va fer unes consideracions personals sobre el personatge de la Cram i a continuació va tancar l'acte amb dues cançons dedicades a la lluna, la primera d'aire rocker i la segona iniciada amb sardana i acabada amb rumba, que van engrescar tot el públic, al capdavall de més de vuit hores de presentació ininterrompuda.

Així va acabar, brillantment i festivament, la jornada amb què El Cep i la Nansa va voler portar la Cram a la costa d'on va sorgir.