|
|
  |
|
|
|
|
|||||||||
|
Crònica de la presentació del llibre 'Incitació a la vitalitat' Joan Alemany i Moyà 29 d’octubre
de 2000 Quatre personalitats del món literari i cultural de Vilanova presenten els diferents temes en què ha estat dividit el llibre: Conxita Ventosa, poetessa, escriptora, filla de l’il·lustre polític vilanoví de la segona República, Joan Ventosa i Roig; Antoni Munné-Jordà, escriptor, novel·lista premiat; Oriol Pi de Cabanyes, destacada personalitat intel·lectual i escriptor de les noves generacions culturals de Catalunya, i Xavier Garcia i Pujades, escriptor, poeta i periodista de gran prestigi arreu del país. Unes valuoses col·laboracions que avalen notablement el llibre; un cas insòlit, ja que no és corrent publicar un llibre, el primer, a vuitanta-quatre anys. El contingut del volum, en general, són records i memòries escrits en forma de cròniques de fets, esdeveniments i persones que han passat al llarg de més de setanta anys i són testimoniatge de part de la història de la meva estimada Vilanova. La infància, l’adolescència, els primers anys de joventut, la brutalitat de la guerra i la foscor i la misèria d’una postguerra llarga, inacabable, i la lluita sorda, tímida, per recuperar la dignitat de viure i lluitar per retornar el prestigi de la vida cultural del passat, amb un nou ressorgiment d’activitats. Tot plegat crec que l’interès que pot tenir aquest llibre és la voluntat de mantenir la memòria d’uns temps difícils, oblidats o no coneguts de les joves generacions actuals. Per a mi representa l’últim servei cultural que faig a la meva estimada Vilanova. Crònica del dia d’avui, 29 d’octubre de 2000 Després d’una neguitosa nit d’insomni, motivat pels nervis, m’he llevat molt d’hora. A mig matí ha arribat l’Elena, la meva filla petita. La seva presència m’ha calmat bastant. A prop de la una del migdia hem anat a l’Ajuntament. Primera gran sorpresa en veure la gran quantitat de gent, amics, coneguts i persones gairebé desconegudes per mi que ja s’esperaven per entrar al saló de sessions. Han arribat la Blanca, la meva filla gran, i el seu company, en Manelic; l’Adriana, la meva néta, i el Paco, el seu company. Salutacions constants. El saló de sessions s’omplí totalment i una bona quantitat de gent es quedà dreta a la sala d’espera adjunta al saló de sessions. Els nervis i també l’emoció anaven en augment constant. Es constitueix la Presidència: l’Alcalde, senyor Sixte Moral, la regidora de Cultura, senyora Teresa Llorens, tres regidors més i l’editor Francesc Mestres, del Cep i la Nansa edicions. I, naturalment, jo, l’autor. Prengué la paraula en Mestres, que amb una oratòria brillant explicà el significat del llibre i de la meva personalitat: em va definir com a cultivador de l’estil dels cronistes d’èpoques passades, gènere avui dia poc practicat lamentablement. La regidora Teresa Llorens també presentà el llibre com un testimoniatge de gran interès per a la nostra ciutat, amb elogis per la meva dedicació en la divulgació de la cultura, especialment en el camp musical. Seguidament fou l’Alcalde, senyor Moral, que féu un llarg discurs sobre el contingut del llibre i el que significava i també constants elogis a la meva persona. Finalment se’m concedí la paraula. Jo estava atabalat, nerviós, emocionat fins a l’extrem. La meva ment era un caos de records, de sentiments, de tristesa per l’absència de la meva esposa i gran companya de tota la vida, i també d’intensa emoció per la valoració envers la meva persona. Vaig donar les gràcies a tothom, sense trobar les paraules amb què demostrar el meu agraïment. Ni sé com he acabat… Els aplaudiments m’ompliren els ulls de llàgrimes. I és que jamai no m’havia imaginat un acte tan emotiu i amb tants amics i personalitats del món de la cultura vilanovina que hi feren acte de presència. (Segons el cap de protocol, foren vuitanta-cinc persones.) Felicitacions i enhorabones i demanda d’autògrafs. Tot impensable i sorprenent. Hem dinat al servei de restaurant del Foment, la Blanca i en Manelic, l’Elena, l’Adriana i el Paco junt amb en Xavier Garcia, la seva mare, la tieta i la germana, la Marijó Riba i el compositor Joan Guinjoan. Un dinar d’amics i família, que m’han dedicat moltes atencions. I un final amb emotives dedicatòries escrites i parlades. Un simpàtic regal d’un violí en miniatura i en Guinjoan una partitura amb uns compassos inèdits d’una gran simfonia, la tercera, en què està treballant. Un valuós record d’un gran músic i una admirable persona que em demostrà amb la seva presència en el dia d’avui els seu afecte i la seva amistat. Tot plegat, més emocions acumulades. Després de dinar, hem anat a casa a descansar, que be prou que ho necessitava. Al Foment Vilanoví, a les set de la tarda, se celebrà la segona part d’aquesta festa que ha estat la presentació del llibre. I també per a mi la més emotiva, ja que els seus organitzadors, el Foment, el Cep i la Nansa amb l’entranyable amic Quico al davant, la Marrijó Riba amb la seva Talia Gestió Cultural, Jaume Aguiló en nom de l’Orquestra del Garraf i altres col·laboradors, tots convertiren la presentació del llibre en un gran homenatge a la meva persona i a la meva tasca de servei a la música durant tota una vida. No puc expressar les meves emocions, el meu agraïment i la qualitat de les diferents intervencions, que m’havien amagat: l’impacte fou més viu perquè desconeixia el que se m’hi oferí. El títol de l’espectacle ja era suggestiu. «Paràfrasi – representació poeticomusical del llibre "Incitació a la vitalitat". Composició en quatre temps: Allegro: el despertar de l’esperit en una vila esperançada. Andante: Eclosió total, lluny de casa. Scherzo: Sobreviure amb dignitat, veus afables i soroll arreu. Allegro final: una orella afinada de sensibilitat i coneixement.» Vaja, quina gran simfonia sensacional de sentiments… I així fou tot l’espectacle. Un seguit de sensacions jamai viscudes en la meva llarga i atzarosa vida. M’invitaren a obrir l’acte amb unes paraules de presentació. He fet un breu discurs evocant l’historial de l’emblemàtica entitat cultural que sempre ha estat el Foment, repassant les activitats des d’abans de la guerra i totes les vicissituds passades al llarg del temps fins a l’actualitat. I a continuació començà el gran festival poeticomusical, davant un públic d’amics i admiradors que ompliren de gom a gom la gran sala de festes del Foment. Un espectacular vídeo amb pantalla gegant i una perfecta reproducció de so amb interpretació del primer moviment del bellíssim Concert per a piano i orquestra op. 15 en do major de Beethoven, pel cèlebre pianista Daniel Barenboim i l’Orquestra de l’ex Berlín de l’Est. Un sensacional començament de festa musical. I que continuà amb els actes dedicats al meu art idolatrat de la música. La més meravellosa sorpresa que se m’oferí fou el regal de l’actuació de la violoncel·lista australiana establerta a Vilanova, Gabrielle Deakin, acompanya al piano per …………, amb la interpretació de la Sonata n. 2 per a violoncel i piano de Johannes Brahms. L’art d’interpretació d’aquesta jove violoncel·lista captiva per la refinada sensibilitat expressiva i un lliurament total al missatge de l’autor, en aquest cas el profund romanticisme de la música de Brahms. Un altre suggestiu regal foren les delícies del lirisme poètic de les cançons del gran músic vilanoví Eduard Toldrà. Isabel Pla, la magnífica soprano, també de casa nostra, féu una esplèndida versió de la lluminosa música mediterrània de Toldrà. L’acompanyà al piano amb perfecta sintonia amb la cantant ………… El gran amic i el millor dels compositors contemporanis catalans, en Joan Guinjoan, que assistí a tots els actes de la presentació del llibre, em dedicà l’enregistrament de la "Fanfàrria" que compongué per a l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya per estrenar el primer concert del nou gran Auditori de Barcelona. I també Pau Orriols em volgué oferir una mostra perfecta de la seva especialitat en la música popular folklòrica i els seus instruments, en aquest cas la flauta de bec i el tamborí. La música s’havia anat alternant amb recitats de poesies o proses cèlebres i algun fragment del contingut del llibre. El popular i polifacètic artista Pere Tapias amb fragments del gran Horaci. L’eminent escriptor Antoni Munné-Jordà amb la bellesa fresca i esplendent dels versos de Carner. El rapsode Carles Ill amb la profunditat poemàtica de Màrius Torres. I també emocionades intervencions de Francesc Mestres, Marijó Riba, Xavier Garcia i Pujades, tots amb els seus generosos elogis immerescuts. L’apoteosi final inesperada. Les notes brillants, emotives del nostre himne nacional, "Els Segadors", que el matrimoni Orriols-Galceran amb els seus instruments interpretaren com a cloenda d’una jornada meravellosa, que encara avui, després d’uns dies, em sembla que tot plegat no fou res més que un somni de fades d’un vell xaruc somiatruites. Per si de cas fos tot una màgica realitat, gràcies, moltíssimes gràcies amics meus que heu fet possible un llibre que per a mi representa tan sols l’últim servei a la meva estimada vila, enmig d’aquestes terres lluminoses, poètiques i musicals del Baix Penedès mediterrani, pàtria de grans artistes, com l’immortal poeta Manuel de Cabanyes, el lirisme pictòric de la paleta d’Alexandre de Cabanyes interpretant els paisatges de les nostres platges o la intensitat musical commovedora dels pentagrames de qualsevol cançó, sardana o música de cambra del més gran dels nostres músics del segle XX, Eduard Toldrà. Moltes gràcies a tothom. |
|
|
|
|||||||||
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
||
