|
|
  |
|
|
|
|
|||||||||
|
Crònica de la presentació d'un llibre Ton Creus Quan aquest matí l'escriptor novell ha anat a una llibreria a portar una pileta de la seva producció, li han dit: "ara arribarà un llibre del Saramago que vol que sigui el primer del tercer mil·lenni". "Serà el segon", pensa el novell deixant la pileta humil de la seva obra. Tarda del mateix dia, 18'30. Pati de l'Alliance Française. Hi ha nervis. L'editor ajuda a descarregar una pilassa de pèls rossos (o rossos tenyits) desproporcionada. L'escriptor, realista i prudent deixa alguns paquets al cotxe."No en vendrem ni una quarta part", pensa. L'editor, optimista, fa la paradeta. Tots els llibrets iguals escampats curosament damunt la taula de la casa modernista. No hi ha quasi ningú. Tres o quatre persones xerrant tranquil·lament al bar. Tots som de la factoria "El Cep i Nansa". "Vindrà algú?" Es qüestiona l'editor tot gratant-se el cap ple d'angúnia per la resposta incerta. 19'15, falta un quart per a la inauguració solemne de l'acte de la presentació de la primera novel·la de l'aprenent tardà: tercera edat, primera novel·la; pot ser fatal! Arriba l'Antoni Munné-Jordà, optimista convençut, i diu:"que bé, no? "I es beu una Coca-Cola. I tots pensem que què és allò que està bé, si no hi ha ni una ànima i falten cinc minuts per començar. Comprovem astorats que no hi ha calefacció. "De fet no fa gens de fred" diu algú volent ajudar, mentre es torna a posar l'abric que havia deixat damunt la taula. "Amb la gent, oi? no tindrem pas fred" diu un altre fent-se un nus a la bufanda. "Tètrics auguris", pensa l'escriptor novell. El Nani Riera arriba somrient, totalment aliè a l'imminent desastre. "Ja vindrà la gent, encara és d'hora, ja se sap, tothom va tard" I llavors es produeix el miracle. Primer poc a poc, comença a entrar una filera seguida de gent, que en pocs minuts es converteix en una gernació que pugna per fer-se amb un exemplar, això sí, amb educació, sense empentes. "Les musses que acompanyen al Nani em deuen haver afavorit" s'atreveix a pensar el nostre il·lús principiant. L'autor primerenc comença a signar exemplars, i vinga! L'un darrere l'altre, és un dóna-me'n, dóna-me'n. Fins i tot s'esgota la seva no massa àmplia imaginació i no sap què més collons posar, amb perdó. La filla del novici, la cunyada i el cunyat, en comunió, expedeixen llibres a una velocitat considerable. Les butxaques de l'editor s'inflen a ulls vista. (i n'hi ha algun de 10.000). A la sala prevista, que té una capacitat màxima de cent persones, no hi cabem de cap manera. S'estén l'alarma! Nervis! "Ho haurem de fer al pati", diu la veu alarmada, però amb control, de la Carmina O., l'ànima de l'organització. L'aprenent continua firmant com un desgraciat i la gent es nega a sortir al pati si abans no se li ha signat el llibre. "Hi ha un principi de revolta que caldrà controlar", pensa l'autor signant. Malgrat tot, es comença a sortir al pati, a l'ensems que l'Ico afirma que la bombeta del pati és fosa. "On cony hi deu haver una escala", es pregunta el xef de la tasca modernista. Torna el pànic. Afortunadament es resol el problema i l'acte pot començar. Just un moment abans, al Nani topa amb el graonet de la font modernista, on, abans que ell, s'hi han fotut de cap més d'un centenar de sabadellencs i una cinquantena de forans i, entre ellls, el Nani. La Carmina O. s'alarma; la Júlia Creus asserena: "No patiu, duu l'airbag posat" Només ha estat un ensurt sense més conseqüències. El Quico Mestres, editor del Cep i la Nansa, presenta l'acte amb l'afabilitat i savoir faire que el caracteritzen. Crea una atmosfera d'immediatesa i cordialitat. El Nani presenta la novel·la i la deixa força bé, massa. Riem de gust amb el seu humor que ens és tan entranyable. L'Antoni Munné-Jordà, de manera didàctica, ens comenta altres aspectes, i expert com és en la ciència ficció, a part d'una bellíssima persona, ens planteja la propera angúnia: "Hi ha per aquí la Pilar Manresa? Sembla que algú l'ha vista? El principiant dóna les gràcies als qui tan amablement i desinteressada li han presentat el primer llibre i dóna les gràcies als amics i les amigues que li han fet costat de manera tan generosa. L'autor novell està una mica acollonit. "I si algú el llegeix?" es pregunta en la darrera de les angúnies d'aquella nit d'hivern tan càlida" L'aprenent d'escriptor continua amb les signatures, però ara al pati, potser se'ns refredarà. Li serveixen amablement una copa de xampany, són les 20'30. Un grupet d'amics ho vam acabar amb un sopar, unes xerrades i un cafetó. Sabadell, tres de gener de 2001 |
|
|
|
|||||||||
|
|
|
|
||||||||||
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
|
|
||
