|
|
 |
|
BIOGRAFIA
Albert Mallofré
Albert Mallofré és periodista,
de tota la vida. Es va iniciar com a columnista d'actualitats en premsa
local i del 1951 endavant va ser corresponsal de publicacions madrilenyes.
El 1953 va entrar al setmanari Vida Deportiva, on va romandre fins a la
seva desaparició. EI 1959 va ingressar a la revista Destino com
a col·laborador fix, fins que la publicació va desaparèixer.
Des de 1964, a La Vanguardia, fins que es va retirar, al cap de trenta
anys, per continuar com a freelance.
Ha intervingut a la ràdio (Radio
Joventut, Radio Nacional, Radio Peninsular, Radio Barcelona, Ràdio-4,
Catalunya Ràdio i Catalunya Música) i ha col·laborat
a la televisió (TVI, TV2 i TV3). Durant la seva trajectòria
ha acreditat una predisposició natural per saber trobar l'arrel
de la qüestió i per saber explicar-la d'una manera directa
i planera, sense embuts però també sense tractaments partidistes
ni esbiaixats.
Ara, Albert Mallofré es destapa
com a narrador, mostrant-nos una radiografia mordaç d'un tros d'humanitat
molt viva, molt palpitant i molt nostra, detectada a l'entorn del seu
observatori figurat de Valldordis. Punxa, però no fa sang, i els
seus traus sobre la crosta de la nostra societat ens permeten atènyer
situacions, actituds i circumstàncies, de la convivència
actual, que sens dubte ens són prou conegudes.
De tot plegat Mallofré no prova
de fer-ne una dissecció asèptica, ni pretén tampoc
prendre partit a priori, sinó que ho exposa amb un esperit tendre
i participatiu, però alhora punyent i un punt sarcàstic,
perquè cada lector hi digui la seva. Llegiu, llegiu, ja ens ho
direu. ( última redacció, 11 de desembre de 2000)
(última redacció, 11 de desembre
de 2000)
|
|
 |
|

L'any passat a Vallldordis

De Vilanova i la Geltrú: la memòria
captiva en imatges i alliberada en fantasies
|
|
 |