|
|
 |
|
BIOGRAFIA
Ton Creus Virgili
Ton Creus Virgili, Sabadell 1944, és
mestre d'escola i llicenciat en història. La seva passió
per la literatura va començar al Sabadell dels anys cinquantes
amb El Guerrero del Antifaz, Azañas Bélicas i Roberto Alcázar
y Pedrín; però sobretot amb Verne i Salgari, llegits en
les nits fredes dels penellons. Abans d'adormir-se somiava aventures.
Al París de 1961, influït pels moviments de l'època
(que no entenia massa), començà la seva minsa producció:
una cinquantena de folis escrits a mà, que juntament amb uns quants
més, escrits posteriorment, anaren a parar als magatzems del Tribunal
de Orden Público i encara hi deuen ser (els va reclamar sense èxit).
Perdre tota la seva producció literària als vint-i-cinc
anys, el va abocar al silenci. Silenci que no va trencar fins als anys
setantes amb uns contes infantils. Escrivia poesies per als amics. Aquesta
és la primera novel·la que publica. Una història
de lladres i serenos, homes en crisi, dones espavilades, trafiques culturalitzats
i gots de Jack Daniels per oblidar allò que ja no es recorda degut
a l'edat. Els carrers estrets de Sabadell o les platges de Formentera
envolten una trama de xorissets, aprenents de iupi, espies del Cesid o
agents d'Intxaurrondo
I embolica que fa fort. I a la fi, eren o
no eren rossos?
|
|
 |
|

Eren rossos?
|
|
 |